Aquesta historia te un comensament, pero com sempre comensare una mica abans pq aixi poso en situacio al lector, i aixi puc rajar mes, i pq cuan escric coses al blog es pq m'aborreixo i no tinc res mes a fer, o be perque tinc coses a fer pero vui ferles. Aquest cop es tracta de la segoona opcio. La questio es que cuan mes escrigui mes m'entretenc.

El tema va comensar el dia abans dela festa major de la uab. M'en vai na a sobar pero m va venir com a pinyon-mil de mal de panxa.. al principi pensava, ilus de mi, que era dels nervis, pq feia dos anys que no nava a la festa major de la uab i es un event molt important per afiançar els llaços d'amistat amb la gent i tal. Pero no em podia sobar del mal.. joder cuanto dolor.. dolor mucho dolor.. etc.. Vai fotrem una manzanilla i al cap d'un rato vai fotre la pota. La POTA en majusculas pq vaya pota semblava allo el tutuki slpash! Que mira que em vai acostar a un pam de la tassa del vater (perdoneseme los detalles) pero la explosio va sobreixir de la circunscripcio del sanitari. Clar jo no estic acostumbrat a potarla pq clar al no veure alcol mai ma pasat aixo tipic de tenir que potar per no arribar al coma.. (q us a pasat a casi tots algun cop so yonkis! i si creieu que no us a pasat es pq no us enrecordeu de lo tortaja que portaveu). I aixi el ultim potadillo que vai fotre, pq clar aixo no es todo de un golpe buidar el diposit requereix el seu temps i sorolls guturals i tot molt de demacre, pos eso la ultima potadilla va sortir tope vermella. I un ja comens a pensar que si m'estic desangrant, que si la dinyare, que si tinc una ulcera d'estomac, que si s'em ha atravesat un pistacho i ma foradat el pancreas. Alarma general. Total que dic .. millor trucu al metge a vera cuantes hores de vida em posa i aixi planifico. Li esplico el meu cas (amb menos detalls) i em diu que no la dinyare que es tracta d'una pasa de virus del sistema digestiu que hi ha ara, i que fa que te cagues patabajo o que la potes astalasaciedad, en mi caso la segunda opcion. I aixi a nivell cultura general vai entendre que si tens una ulcera la sang a de sortir negra no vermella (aclaracion: ningu en el seu sa judici utilitzaria res llegit a aquest blog per a diagnosticcar res). A vera, el metge em diu que em xuti primperan i que en comptes de papejar begui suero. Per sort es veu que tenia ambdues coses al botiquin, llamale botiquin llamale farmacia entera. Weno pos re tu, el suero oral sabe a fluimil, deu tenir asparmato per donarli el sabor i la dolçor i caroteno per el color tronja-fanta-naranja. El suero aquet t'el habies de diluir en un litro i anarli fotent xupitos pq iva a ser mi papeo apartir de ahora. Lo altre es lo xungo, el primperan: un psicoactivo, camuflat dins de una inofensiva ampolla de xarop amb cullereta-dosificadora iclosa. Vaya nombre no.. psicoactivo, m'el he tret de la maniga, pero el que si que posa a la wikipedia es que es un "is a potent dopamine receptor antagonist " o en cristiano es una droga que bloqueja els receptors de la dopamina, la cual cosa digo yo.. fara que la dopamina que generes estigui mes temps pasejantse per el cos. I aixo de dopamina sona a doparse, pero a part del que sona es un neurotransmisor que regula coses com el moviment, la son, la atencio, el aprenentage i un porron mes de coses. I bueno et llegeixes el prospecte del primperan dels collons i diu asta coses de que et pot pillar asta sindromes de parkinson osea FLIPA! casi prefereixo el tutuki splash d'abans.

Total que em vai fotre el xute de primperan, dos cucharaditas cada ocho oras i ale. Al dia seguent cuan em vai llevar estava millor i m'en vai nar a la festa de la uab unes horetes encara que fos per fichar! Nava amb la ampolla del suero oral tronja i la penya pensava que nava servidissim pero na de alcol que es malo! Fins llavors tot be, pero al dia seguent.. ai al dia seguent, el divendres! jo seguia fotenme els meus chutillos del primpe cada 8 hores, por si aka! El divendres vai nar a classe felisment i no se que em pasava super ansios.. no m podia star sentat, que t'ho digui el marçal que en el descans de coms optiques feia footing al voltant seu pq si em quedava quiet em pillaven ansises! Diras, molt normal no es aixo.. pos no pero clar jo no lo sabia pero nava drogaderrim! Total que cacho de rato amb les ansises al tren pavo no veia el moment de arribar a ksa que s'em queia el vago a sobre! E cuando arribi a casa un capuchino, pos no! otro primperan pq com tocava pos jo m'el fotia, i com staba bo pq els putas fan els xarps bons ara, no com cuan eres petit que sabia a rayos. Fua el ultim chute si que m va matar! a les 10 de la nit. Si ya estava inquiet abans del chute despres de metabolitzarlo ni te cuento.. QUE MALA NOCHE! no m podia estar sentat davant del ordinador mes de dos minuts! Engegavas el messenger i l'apagaves abans que inicies sessio.. de las putas ansias. Ni sopant podia estar sentat. Ni mirant una puta peli, les putes pelis que posava naven com lentes lentes lentes de collons, joder les apagava pensant que havien pasat vint minuts i no habia passat res interessant i amb prou feines habien passat cinc minuts casi ni els titols. I bueno posarme a llegir un llibre o estudiar mission impossible, ni dos pagines feia que ja s'em queia tot a sobre. I venga a patejar amunt i avall per la ksa, i els veins d'assota contentissims suposo. Fua que inquietud por dios. Ara visc sol a una casa prop de la dels meus pares, i encara tinc coses alla, aquella nit vai fotre com 5 viatges entre les dues cases. Hi va haber un moement que vaig nar a buscar las bambas de fer futting pq a les 4 de la nit ja deia.. mira si no me duermo voy a hacer futting pq es que no me puedo estar quieto. JODER PUTO PRIMPERAN LA MARE QUE EL VA PARIR! I bueno aixo aquella nit, ja despues el dissapte nomes una mica de hiperactivitat casi la de sempre. Pero vaya tela amb lo que et recepta el metge. Ara he estat mirant ala wikipedia (http://en.wikipedia.org/wiki/Metoclopramide) i una de les coses que no deia clarament el prospecte es que pot provocar "restlessness" in christian "agitacion". Ahi queda eso.

Aquesta entrada es en honor al gran gag que s'ha marcat fa deu minuts l'andres cuan li he enviat la afoto del que me'stava jalant.
Evidentment no es tracta de un pudding ni tampoc son pastis i buenri.. Es tracta d'un gelat de maduixa amb aquelles pastilles de "sucre" acidillas i de colors que deuen vendre a les tendes de chuches.. Lo de posarhi aquestes pastilles per mi es inovador.. i no ho havia provat mai.. NI HO TORNARE A PROVAR, al menys no n'hi posare tantes.. ja que ara casualment em fa una mica de mal la panxa.. Podria ser perque les pastis son una mica acides o perque son de dudosa procedencia (a casa hi ha un tapperware ple de pastis d'aquestes.. i no tinc ni warrissima idea d'on han sortit.. tampoc vui preguntar..)
Un dia d'aquests que m'aborreixi fare un tanga de caramelos.. m'haure d'aborrir molt..

PD: Tal dia com avui fa un any d'aquell afer meu relacionat amb la metllevacio d'un SEMAFOR i la posterior devolucio deguda a la coaccio de les autoritats.

en ordre d'aparicio: tanga de caramelus que venen a internet, gelat del subidon que m'estava fotent fa deu minuts, foto del contingut del taperware q sta per ksa